Dia a L'Escola Bressol Font Freda

El dijous de la setmana de la sae, cada un de nosaltres havia d'anar amb la seva padrina, una alumne de tercer, a l'escola bressol on ella hi feia pràctiques. 
a mi em va tocar anar a Moncada, a l'Escola Bressol Municipal Fonfreda. 

Vaig arribar a l'escola a les vuit que era quan començava la jornada escolar, em va tocar anar a la classe dels Elefants, els nens d'aquesta classe tenien de dos a tres anys. A la classe eren vint nens però el dijous que jo hi vaig anar n'hi havien dotze, ja que els altres estaven malalts. En aquesta classe vaig poder veure molt la diferència entres els més grans de la classe i els més petits. l'escola es petita i acollidora, encara que hi ha bastants nens per a classe és una escola molt familiar.

Al dematí quan vam arribar, l'escola té entrada flexible de vuit a nou i mitja i durant aquesta estoneta els nens poden jugar per la classe al que vulguin i a les nou i mitja comencen a fer l'activitat del dia. El dia que jo vaig anar a l'escola era l'aniversari d'un nen i aleshores aquell dia no van fer l'activitat del matí sinó que van dedicar el dematí ha celebrar l'aniversari. La mare del nen que feia anys va portar croissants per esmorzar i suc de fruites. Una cosa que em va sorprendre molt va ser que els croissants no se'ls va menjar gairebé cap nen. Desprès d'haver esmorzat, la seva professora els hi va dir que em fessin un dibuix, i van estar una estona dibuixant amb ceres. em va fer molta il·lusió, i la seva professora a cada dibuix m'hi va posar el nom del nen. 
tot seguit, quan van acabar el dibuix van anar al lavabo, es van possar la jaqueta i vam sortir al pati, allà van estar jugant molta estona, una hora i mitja. L'estona de pati era compartida amb tota l'escola bressol, ja que tenen un pati molt gran. 

               

                                                       

Cap a les onze i mitja, dotze vam entrar una altre vegada a la classe, aleshores  els nens que anaven a dinar a casa els venien a buscar, també era flexible fins les 12, que mes o menys els que es quedaven a dinar, començaven. tant a la tarda com a l'hora de dinar eren menys nens així que el que l'escola fa és ajuntar les dues classes la nostra amb els lleons on també hi havien nens de dos a tres anys. Així doncs dinen tots junts. Desprès de dinar fan la migdiada fins les tres mes o menys, però cada nen es va despertant sol, sí que potser tenen un límit però en principi depèn del nen. 

Desprès de dinar, la jordana continua de tres a cinc. Els nens de tres a quatre estan al pati jugant. I desprès del pati, entren a la classe i juguen amb cada un dels racons que hi ha a la classe, amb el racó de les nines, el de les cuinetes, el de lectura...fan plastilina i cap a les quatre i mitja cinc, els pares comencen a recollir als nens. 

Finalment dir que l'experiència a l'escola em va agradar moltíssim. I vaig poder veure les diferències entre aquesta i una altre llar on hi vaig estar fa un temps. I cada vegada tinc més clar que quan acabi la carrera disfrutare moltíssim de la meva professió. 

Últim dia de la SAE

Divendres dia 16 de novembre va ser l'últim dia de la setmana de la SAE. 

Primer de tot vam tenir una conferència de Jaume Cela titulada El Mestre del futur. En la qual vam parlar sobre l'educació actual. ens va fer veure que vivim en una societat molt accelerada, que en l'educació el temps i l'espai són molt importants. Amb aquesta acceleració l'únic que estem fent és robar la infància als nens.
També ens va donar un llistat de verbs, els quals ell considera molt importants i que han de ser la base de l'educació com per exemple:
ACOLLIR, cada nen s'ha d'educar segons la seva personalitat, cada nen és un món i no hi ha dos nens iguals.
MOSTRAR, hem d'ensenyar tot el que sabem, el nen ha de ser concsient del que existeix, no li podem amagar allò que no ens agradi.
ACOMPANYAR, el nen s'ha de sentir estimat i així podrà crear un vincle amb el seu professor i així li donem al nen estabilitat emocional. Si el nen no sent aquella estima per part de la seva professora, pot arribar a tenir problemes cognitius.
ESCOLTAR, per saber que vol el nen, l'hem de saber escoltar i així arribarem a saber que ens demana.
AJUDAR A PREGUNTAR, el nen no ha de tenir por a preguntar, a equivocar-se, l'hi em de facilitar l'educació en la mida que puguem.
DONAR AUTONOMIA, cada nen a de dissenyar el seu projecte de vida.
RESPONSABILITAT, com a docents tenim una responsabilitat molt gran, l'educació és molt important en els primers anys de vida.

Aquest és un resum d'algunes de les coses que ens va explicar Jaume Cela a la seva conferència, la qual em va semblar molt interessant i em va agradar molt.

Desprès a la tarda vam assistir a un concert del grup, Com sona. Primerament ens van fer el concert com si nosaltres fóssim nens petits, van començar amb un repertori de cançons tranquil·les i a mida que passaven les cançons eren més animades, al final vam acabar tots de peu ballant. Realment vaig viure el concert com si fos una nena petita i em va agradar molt. Al final del concert vam poder fer unes preguntes, de com els nens rebien el concert, si aguantaven tota l'estona o a la segona cançó ja no podien quedar-se quiets. Com es va ajuntar el grup, si tenien algun disc...aquestes van ser unes quantes preguntes que es van fer.
I amb aquest concert vam acabar la SAE, penso que va ser una manera molt maca d'acabar la setmana.

VISITA AL MNAC

Avui hem fet la segona activitat de seminari. A consistit en fer una visita al Mnac. La visita no ha sigut una visita qualsevol, en la que vas a veure una exposició en la qual hi estas interessat, sinó que ha consistit en posar-nos en la pell dels nens petits i viure una visita com la viuen ells. ens em dividit amb grups ja que erem molts, i cada grup a fer una visita diferent, a nosaltres ens ha tocat la de "història i relleus", hem vist escultures, materials...

Primer de tot quan un grup de nens i nenes entren al museu per anar a veure una exposició, la guia, ha de parlar amb el professor de cada grup per saber si els nens saben o no el que venen a veure. un cop les guies saben això la visita anirà d'una manera o d'una altre. La visita depén molt de com el grup de nens i nenes siguin, si són nens que estan acostumats a tractar amb tot tipus de materials serà més fàcil, però si són nens que mai han tractat amb cap tipus, els serà molt més difícil. La visita al museu el que es fa es fer jocs, activitats, no nomes explicar ja que no entendrien res, sempre se'ls ha de posar exemples que ells puguin relacionar amb el que estan veien, explicar històries relacionades amb el que veuen perquè hi posin més atenció. El que està molt bé per part de les escoles i perquè els nens aprenguin més és fer un treball abans i desprès de la visita que els nens fan al museu així es van familiaritçant i no els hi ve tant de nou. I posteriorment ho poden treballar en relació a l'experiència que van tenir al museu.

De Vallvidrera a Sant Cugat

Ahir, dilluns dia 12 de novembre vam fer una excursió amb els companys i companyes de la nostra carrera.

Aquesta activitat forma part de les activitats que farem al llarg d'aquesta setmana anomenada, setmana de la SAE. 

Vam començar la setmana amb un recorregut que anava de Vallvidrera a Sant Cugat, per la muntanya, amb un full que contenia, per on havíem de passa i  unes preguntes que havien d'anar responent al llarg del camí. Aquest va ser molt bonic però alhora molt llarg. 

La finalitat d'aquesta activitat d'Educació Física era conèixer el medi mentre ens coneixíem millor amb els companys de classe. 

Personalment penso que va ser una activitat molt maca i em va agradar molt tot i que vam acabar molt cansats. Al final del llarg camí de cinc hores vam acabar tots al Viena de Sant Cugat rendits, i morts de gana.

Va ser una experiència inoblidable.

Aquí us deixo una foto que ens vam fer les noies del meu grup